L’any 1993 es va aprovar la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, la primera llei de residus de Catalunya i capdavantera a Europa. Aquesta llei va significar un canvi molt important en la gestió dels residus al nostre país; va permetre transformar la que llavors era la Junta de Residus en una entitat pública acollida en l’Estatut de l’empresa pública catalana i li va atorgar les funcions d’ordenació i gestió dels residus.

Amb la Llei 6/1993 començava una nova etapa i per primera vegada es van intentar articular solucions per als problemes que suposava la generació i la gestió de residus. Així, el mateix any 1993 es va iniciar el desplegament de la recollida selectiva a través de la cessió de contenidors específics arreu de Catalunya. A mitjan anys noranta van començar a aparèixer un seguit de plans i programes que intentaven abordar de manera global la qüestió (programa de gestió de residus especials, programes de gestió de residus industrials, de residus municipals, de residus de la construcció i de residus ramaders).

També als anys noranta, la Junta de Residus es fa present als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient de Tarragona i Girona, i més endavant també a Lleida. S’inicia el tancament de tots els abocadors incontrolats existents (acció que dura fins al 1996, quan es clausura l’últim) i es fa un salt important en la gestió dels residus municipals, superant la barrera municipal que havia imperat fins aleshores, per dotar els consells comarcals de competència ambiental i possibilitar una millor gestió consorciada del territori.

Pel que fa a la recollida selectiva de residus municipals, el 1994 s’hi incorpora el contenidor groc, el 1995 la deixalleria es consolida com a instal·lació clau del model, el 1997 s’inicia la recollida selectiva de matèria orgànica i es publica la Llei d’envasos (la Llei 11/1997), quan es creen Ecoembes i Ecovidrio, sistemes integrats de gestió de residus d’àmbit estatal.

De mica en mica els residus es deixen de veure com un problema i es comencen a percebre com a oportunitats. Els serveis públics, pel que fa a determinats residus que esmenta la Llei 6/1993, van possibilitar la implantació de plantes de tractament (la planta de frigorífics, la planta de tractament d’olis minerals, plantes de compostatge, de tractament de piles i làmpades, la incineradora de residus especials…), que van permetre gestionar cada vegada més tipus de residus. I amb la regularització de la figura del gestor de residus, començava a establir-se un sector econòmic que amb els anys ha esdevingut un sector econòmic contributiu de l’economia catalana, i amb bona base per a la internacionalització.

La Llei 6/1993 també va ser pionera quan va impulsar una de les recollides selectives de residus més estratègiques per la quantitat que se’n genera i l’impacte que té: la recollida selectiva de fracció orgànica, que primer va ser obligatòria per als municipis de més de 5.000 habitants i avui dia ja és obligatòria per a tots els municipis catalans.

L’any 2003, amb la Llei 15/2003, es va donar impuls a la fiscalitat verda creant el cànon sobre els residus municipals que van a l’abocador, i la Junta de Residus passà a anomenar-se com la coneixem avui, Agència de Residus de Catalunya. Posteriorment, el 2008 es van crear dos cànons més: el d’incineració de residus municipals i el de residus de la construcció. I el 2014 es va crear el cànon de residus industrials, que contribueix al finançament del cost que comporta la implantació de la gestió sostenible dels residus industrials.

En definitiva, la promulgació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, va significar un canvi important en la gestió dels residus a Catalunya i va comportar el desenvolupament d’una política de residus avançada i en la línia dels països europeus que han fet més esforços en aquesta matèria. A més, amb aquesta llei, es va crear i potenciar un nou sector econòmic, el dels gestors de residus, que ha generat més de 28.000 llocs de treball.

Hem avançat en el reciclatge i la valorització dels nostres residus, a través d’infraestructures i programes de residus municipals, industrials i de la construcció. Ha estat un llarg camí, que ens ha portat a situar-nos en l’escenari actual i que ens ha de continuar portant cap a l’assoliment d’una nova economia del tot circular.

Font: Carta de serveisAgència de Residus de Catalunya. Generalitat de Catalunya